AE RAMASSÀ “La marató del futbol solidari”

Text: Iván Riera

Fotografies: web AE Ramassà.

La vida és com una marató, on la clau no és la velocitat sinó el ritme constant, l’aprenentatge en cada passa i gaudir de cada metre que s’assoleix. La història de la AE Ramassà canvia amb una marató, i avui dia avancen amb l’experiència de més de 7 anys de cooperació a través de l’esport.

Vaig descobrir de casualitat (gràcies twitter) a l’humil club del Vallès Oriental. Un club de 4ª catalana fundat fa 45 anys, el qual fins a l’any 2013 esdevenia un club més, amb tot el que significa ser un humil club de futbol, aquells espais de comunitat, solidaritat i amistat amb l’excusa de córrer darrere la bimba. Però a la vida hi ha situacions que no ens esperem i que poden canviar el nostre destí, no hi ha fil roig que pugui teixir història més excepcional que la que protagonitza el Ramassà.

L’any 2013 en Jordi Grivé, amb qui he tingut el plaer de conversar, decideix acompanyar a uns companys a una marató a Etiòpia, els primers blancs que hi participaven. Això seria una anècdota més, acompanyar a uns companys, viure una experiència única, etc. Però en Jordi va creure que podria unir el treball social i cooperatiu amb el futbol, portant clubs catalans a jugar a l’Àfrica. Utilitzant el futbol com eina social.

Va pensar que i perquè no anaven ells, el Ramassà, del qual era jugador, a disputar un partit a Etiòpia. El rival? La selecció nacional. I a la vida sempre tenim el no, i van enviar cartes a la Federació del país sol·licitant un matx amistós entre la Selecció nacional d’Etiopia i el club català. I sí, va haver-hi resposta, la Federació va acceptar un amistós internacional, però, casualment, la seva selecció nacional es trobava en un procés històric, a les portes d’una classificació pel mundial de Brasil. Així que, van proposar-lis jugar contra el St. George, el millor equip d’Etiòpia, un club que competeix en la Champions Àfrica. I allà anaven, un club català de la 4ª Catalana, pagant cada jugador de la seva butxaca el viatge, carregats de material. Perquè al final, el viatge i el partit eren l’excusa perfecta per iniciar un projecte cooperatiu.

Imagineu, jugadors que fa uns dies jugaven contra l’Ametlla arribant a Etiòpia, a l’estadi nacional, rebuts com a professionals, on les televisions i mitjans del país estaven amb ells. És que clar, ser el primer club Europeu en anar a disputar un partit a Etiòpia, acaba provocant aquest fenomen. “Teníem por a que no anés bé” ens deia el Jordi, acostumats a jugar davant de 20 o 30 persones. Però, el futbol és un motor de masses, és per a qui li han pres tant, un bri d’esperança. A l’Àfrica el futbol és un eix vertebral de la societat, i 20 mil persones van arribar a l’Estadi, i també el Ramassà amb escolta. El que va succeir en aquell primer partit és anecdòtic l’important és que s’iniciava un projecte que arriba fins avui dia, Benín, Uganda, Camerun, Madagascar i Costa d’Ivori, són els països que han visitat aquests anys.

A Uganda la història del Ramassà torna a girar, una marató amb un circuit ple de girs. És en aquest viatge on coneixen a Victor Ochen (va ser nominat al premi Nobel de la pau l’any 2015) el qual els va oferir ajudar-lo a desenvolupar projectes per les Nacions Unides. Des de llavors, el club és ambaixador dels ODS (Objectius de desenvolupament sostenible).

Afició partit a Etiòpia

Però la tasca del club no consta només de viatjar i jugar partits sinó que va més enllà, primer en la selecció del país al qual anar, per posteriorment posar-se en contacte amb una ONG local i acordar i veure quines són les necessitats reals de la zona, és la gent que hi ha sobre el terreny la que proposa, d’aquesta manera no existeix una imposició des de Catalunya. Un cop assolit això, es genera una campanya per recaptar fons per portar a terme el projecte en concret o l’adquisició dels recursos que siguin necessaris.

FUTBOL BASE A CAMERUN

Aquesta és potser la part encara més sorprenent del projecte i allò que li dóna un valor increïble. “El nostre futbol base està a Camerun”. I és que existeix el Ramassà a Yaoundé, capital del país africà. Des de l’any 2017 treballen al barri de Etetack, barri humil, a proposta d’una persona que hi treballava des d’una associació juvenil. Des de llavors, la incidència en el barri és immensa.

I és que de nou el futbol és la millor eina, han assolit portar punts d’aigua, però el que més valor té és que des del mateix club es participa activament en l’acompanyament i escolarització dels més joves. Més enllà del terreny de joc es genera una xarxa que esdevé punt de partida per la transformació de l’entorn, de les vides dels i les que hi participen. Apostar avui pel futur, amb un treball sobre el terreny, amb una intervenció directa i respectant el territori.

EL FUTUR

El futur del Ramassà és positiu, com ens comentava en Jordi, no només per la part cooperativista sinó també en la voluntat de generar nous projectes com el club de futbol femení per a dones refugiades i migrades. Portar a la realitat allò d’esdevenir un punt de comunitat. Bàsicament entenen el futbol com un element integrador, no només des de l’etiqueta sinó també en una pràctica que a la vista dóna molts bons resultats.

El 4ª catalana aspira a poder assolir noves categories, reforçant el grup humà, sent un engranatge igual d’important en l’estructura d’un club que esdevé ONGD. No s’entén el club sense una equiparació i respecte per totes les peces que el conformen, la AE Ramassà creix en una professionalització des de la humilitat del futbol modest.

Per a mi, ha estat un plaer conèixer la història d’aquest club, el qual intervé en la vida local i internacional, el qual crea campanyes de sensibilització comprenen que una millora de l’aquí és una oportunitat pel treball a l’allà. En Jordi va començar amb una marató i ara està jugant un dels partits més importants de la història del club rodejat d’un gran equip de professionals.

Que genial seria que els valors socials i transformadors arribessin a tots els clubs, no només en favor del cooperativisme internacional sinó amb la voluntat de transformar les realitats locals, on el futbol sigui eina de canvi, on la bimba sigui la millor excusa per construir un futur digne pels més joves i un present ple d’esperança pels que som més grans. El futbol és la rebel·lia de qui davant la injustícia surt a l’atac, amb la possessió i amb la tranquil·litat de voler capgirar el marcador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s