TEXT I FOTOS @Ivan_Riera21
D’aleshores ençà el futbol femení ha vist com la participació de la dona en aquest esport ha anat en augment, trencant tabús, esquivant tota mena de comentaris. Però per desgràcia el paper del futfem en els organigrames dels clubs segueix sent una peça que trontolla. Així i tot, hi ha esperança.
El Women’s Soccer School neix amb aquesta esperança. Sent un club jove, nascut al 2017, no els hi genera tremolor mirar al futur. Aquest club barceloní, que actualment competeix en la 2ª Catalana (al Municipal de Sant Genís) lidera la classificació en el seu primer any de competició.
Segurament et sorprèn que un club fundat l’any 2017 no hagi sortit a competir fins ara. I és que hem d’entendre la seva filosofia, i ningú millor que en Jordi Romagossa, membre del Staff per explicar-nos la història d’aquest club creat per futbolistes i per a futbolistes.
Reivindicar-se
El club neix arran de les contínues experiències negatives de moltes jugadores. On moltes havien patit una tendència present en molts clubs del nostre territori, on el futbol femení en lloc de ser un equip equiparat al masculí esdevé una font d’ingressos per beneficiar al futbol masculí, sent elles les que queden amb pitjors horaris, recursos i oblidades al fons d’un armari ple de pols i caspa en la visió esportiva de molts.
Veure’s en aquestes situacions a moltes els hi generava una pèrdua d’estima i passió vers aquest esport, com ens comentaven jugar sent l’últim esglaó els hi feia sentir rebuig. I és clar, com vols jugar per una camiseta i un club que només et veu com un bitllet que vesteix de curt.
I així, amb el dol i les ganes de dotar d’espais segurs on poder gaudir del futbol va néixer el WSS Barcelona. Perquè per a elles cal reivindicar el futbol femení. Que aquest no generi desil·lusió a qui vol practicar-ho. Fer del futbol un espai per a totes.
La quota en benefici propi
Des del club tenen molt clar que els diners que paguen les noies han d’anar en benefici de les noies. No pot ser que paguis uns diners i no els vegis invertits en el tu mateixa. Aquesta idea és puntal en el projecte. El club destina tots els recursos en la millora del seu futbol base.
És per això que el projecte no ha sortit a competir en sènior fins avui dia. Primer calia generar una bona estructura de club, i els resultats han anat arribant. Actualment, el club gaudeix de futbol camp i futsal amb més de 10 equips. I no només s’ha de tenir en compte la quantitat, sinó també la qualitat d’un club amb fisioterapeuta propi, psicòleg, i amb entrenadors i entrenadores de gran nivell.
La finalitat és que la base tingui una escola de valors que generin un creixement vital a les jugadores, formant persones a través del futbol. Oferint uns serveis de màxima qualitat i d’aquesta manera poder assolir èxits esportius en el WSS Pro, l’equip sènior.
Una segona oportunitat
Una de les qüestions més importants en el club, sobretot en la part sènior, és donar a les jugadores una segona oportunitat. Obrir les portes a totes aquelles noies que s’han desencantat del futbol, o que han patit alguna lesió allunyant-les de l’esport.
Ens afirmaven que el club vol que serveixi com a vehicle per les noies vers el gaudir jugant a l’esport que més els agrada. Fent un club que estigui per elles, i tancar les ferides que provoca competir per a clubs els quals no et tenen en compte.
El Matx
El partit es presentava sota un cel que jugava al fet i amagar, on el sol apareixia i es tornava a ocultar rere uns núvols que feien témer una possible pluja. Per sort, el temps va ser benèvol amb nosaltres, els pobres espectadors que no teníem on resguardar-nos.
El partit era un partit d’alçada, tant per la situació del camp, en la zona de Vall D’Hebron, com pels dos conjunts, un Women’s que es presentava líder i un UE Sants que arribava en 2ª posició. Tots dos en una ratxa positiva que ens feia presagiar que viuríem un partit d’alta intensitat.
La bola començava a rodolar a les 14:00h, perfecte per fer baixar un bon dinar de diumenge. Els dos conjunts sortien amb respecte, sabien que s’hi jugaven molt, i que el mínim error els hi podria valer la lliga.
Els primers 10 minuts veiem un WSS que volia tenir la bola, buscar combinacions i anar progressant vers un Sants que tenien clar que s’ho jugaven tot, la derrota les podria fer perdre l’esperança per l’ascens. I és així, amb intensitat com el Sants superava al WSS que no acabava de trobar el seu lloc. El míster del Sants, situat a la banda, instava a les seves a pressionar, a ofegar a les locals.
Així i tot, Alexia Von Mosch intentava portar la batuta del Women’s, la responsabilitat queia en la seva esquena, i ella, en el mig del camp, feia moure a l’equip com si portes tota la vida fent-lo, i les companyes, confiant en ella, llençaven desmarcades per sorprendre a una Isabel Asensio que mostraria molta seguretat.
Els minuts passaven, la pilota no tenia amo. Anava d’unes botes a les altres, un partit en pocs metres on Elba Hernández gaudiria alhora que les revolucions li jugarien una mala passada guanyant-se més d’una advertència per les protestes al àrbitre.
I al minut 16, arribaria una falta escorada a l’alçada de ¾ del camp del WSS. La pilota la va agafar l’Ariadna Sánchez, pel conjunt verdiblanc. Ella va mirar al seu míster “No arribaré”, de resposta “Ja veuràs que sí, confia”. I que important confiar en una mateixa. La pilota anava directa a la porteria obligant a Victòria Lauanne a estirar-se, fent una gran aturada. Però ja ho diuen, mai deixis un refús al centre. I la més llesta de la classe, la Maria Jené, va anar corrents, presentant-se davant una porteria lliure de tot perill. Enviant la pilota al fons. Però conscient que encara quedava molt, van tornar al mig camp com si res hagués passat.
Amb el gol, la portera local acabaria sent substituïda per una lesió en la mà. Entrant llavors Júlia Lucato.
El sol desapareixia, el futbol es tornava més dur. Les jugades anaven més al límit, les locals buscaven generar un joc vistós i atrevit, tot entre pedres, cops, lluita i el fragor d’un combat on Bibiana Villena, la capi del Sants, se sentiria molt còmode, la seva banda era infranquejable, i on cada atac local era reconvertit en un perill santenc.
El Women’s intentava refer-se, les bones combinacions aproximaven a l’equip morat als dominis d’Isabel, però aquesta responia amb seguretat. Els minuts transcorrien, el marcador no es movia, ens anàvem al descans. 0-1
La represa seguiria amb el mateix ritme, una gran intensitat, les locals buscarien un joc més directe, buscant superar les esquenes de la defensa rival que responia amb eficàcia. I al minut 57 Isabel no podia aturar un xut creuat, provocant que tothom s’aixequés dels seients, alces la vista. El temps es va alentir, el sol colpejava fort, i amb la mateixa duresa la pilota va colpejar el pal. Però els cors seguien bategant amb força, el refús tornava al centre de l’àrea, però en aquest cas la portera verdiblanca va fer seva la pilota. El públic visitant va respirar tranquil, el local maleïa aquesta mala sort.
Amb el pas dels minuts els dos equips es movien per passió, i és que Women’s perdonaria alguna ocasió més, sent la més important un u contra u on De Gracia enviaria la pilota als núvols.
La Júlia Lucato, va haver de lluir-se en un parell d’ocasions, sabia que un segon gol eliminava del partit a les seves, i buscava transmetre aquesta confiança a un equip que anava de menys a més. Sobretot per una banda dreta on Carla Huatay portaria perill i faria suar la gota gorda a les verdiblanques.
Finalment, la UE Sants guanyaria i les faria continuar en la ratxa ascendent, somiant amb un possible ascens. Mentre Women’s mira de reüll a les perseguidores, tot i tenir 3 punts d’avantatge, no es poden permetre cap ensopegada més.
Tota Barcelona está ocupada per la millorable gestió dels clubs de futbol (masculí)… Tota? No! Una aldea poblada per irreductibles jugadores resisteix, encara i com sempre, a les quotes pels sèniors masculins.
I és que el Women’s es mostra com la rebel·lió, la lluita i la defensa d’un dret fonamental com és el fet de gaudir d’allò que més t’agrada. Perquè Women’s busca crear un espai de llibertat i empoderament. Generar dinàmiques on l’aprenentatge vagi de la mà amb el bon joc. Fer del seu club una eina per fer allò que més t’agrada, amb qualitat i fraternitat.
LINK A LES FOTOGRAFIES: https://www.flickr.com/photos/187142920@N04/albums/72157719156628100
Otru Avientu 