TEXT I FOTOGRAFIA: @Ivan_Riera21
A la falda de Collserola hi viu un club modest que aspira a grans fites. Un club de barri, amb tot el que comporta, que lidera la 3ª Catalana grup 11 i que la seva història és un resum de les múltiples motivacions dels amants del futbol per fer d’aquest esport una eina pels veïns i veïnes. Avui us parlem del C.D. Sant Genís – Penitentes.
La Història
Les primeres puntades a una pilota es remunten al 1902, quan un grup de joves de la zona de Penitents es troben a un tros de solar per gaudir del futbol. A mesura que transcorria el temps i la popularitat del mateix creixia, la necessitat d’un club es feia més present. Així naixia el C.D. Penitents. Amb la Guerra Civil es viuria un impàs sense futbol.
Posteriorment, al 1966 el club decideix llogar uns terrenys en la zona de Sant Genís i fer una passa endavant com a club. L’any 1976, amb el fervor dels joves per aquest magnífic esport apareix un nou club, UD Sant Genís.
Els dos clubs conviuen, però com entitats diferents, amb els seus peculiars derbis i rivalitats típiques en aquest futbol tan nostre. Però l’any 2008, per la falta de prous jugadors es decideix que cal una fusió. Rivalitats a banda, els dos clubs s’uneixen formant un de sol, el CD Sant Genís – Penitents.
El futbol base
El futbol formatiu és fonamental en la filosofia del club, com ens comentava el seu president, en Jordi Martínez, consideren que el club i el futbol ha de servir perquè els i les més joves del barri puguin practicar esport, divertir-se i sobretot gaudir entre valors positius.
La peculiaritat, com en altres clubs, és que el futbol base és una col·laboració amb una altra entitat que esdevé de facto part del club barceloní. Aquesta és la PB Villaverde- Penitents. I s’ocupa d’oferir un espai als més joves per aprendre a través del futbol.
L’actualitat
El club, avui dia, encara respira amb tranquil·litat, tot i estar en un moment de gran dificultat ells poden dir que van tirant. I això, que pot semblar quelcom lògic, no ho és quan molts clubs a dures penes poden competir i d’altres directament han abandonat la competició.
Com ens deien, el fet d’haver pogut gaudir d’un petit coixí econòmic, i també amb una forta implicació del barri i aficionats, els permet poder sortir a competir en aquesta temporada tan atípica pels clubs modestos.
Al final, aquesta unió afició-club, la resumia en Jordi Martínez com una gran família. Una família unida per l’amor al futbol i les ganes de seguir veient cada diumenge al seu humil club lluitar per guanyar.
El Matx
En el cel un sol radiant, anunciant que la primavera va passant per obrir el pas a la calor estiuenca. Un dia esplèndid per gaudir del futbol acompanyat per amics, amb una beguda fresqueta i un bon entrepà.
Per davant un matx d’alçada, on el CD Sant Genís- Penitents arribava líder i el Mercat Nou apareixia amb l’objectiu de vèncer i ser un perseguidor més a la zona alta de la classificació. Els locals volien recuperar les victòries després de la derrota en la jornada anterior. Però el show es feria esperar, el futbol modest té moltes històries curioses, com que l’equip visitant no porti una 2ª equipació, que la 1ª coincideix amb la local i que a sobre els locals no tinguin la 2ª equipació, ja que l’estava utilitzant l’equip B.
Finalment arribaria les samarretes, començàvem amb retard, però l’important és que el futbol anava a començar.
El partit s’iniciava amb molta igualtat, on tots dos equips lluitaven amb intensitat per la pilota, i on les ocasions més clares serien pels visitants. Però al minut 7 feia aparició un jugador que seria clau en la victòria local, en Izan Clemente. Una jugada que ell iniciava, que encarava, que posava contra les cordes als defenses rivals, i que acabaria en una pilota refusada al mig de l’area. I ell, el més espavilat de la classe, arribava per enviar al fons de la xarxa la pilota, i posar per davant al seu equip, posant coto al camí vers el lideratge.
Però aquest camí, per desgràcia local, no seria gens senzill, i és que al minut següent del gol, els del Mercat Nou enviaven la bola al pal. Fent emmudir un Municipal de Sant Genís ple.
El partit restava en una gran igualtat, on mínimament es decantava per uns rivals visitants que eren incapaços de superar a Erik Agujari, qui s’havia proposat posar el cadenat a casa seva. Un partit on els dos porters gaudirien de gran protagonisme.
Les ocasions més clares del Mercat Nou venien de les botes del número 4, James Callan.
I al minut 42, Ruben Palomar posaria el 2-0, que feia presagiar una còmoda victòria local. El públic ja veia als seus líders una jornada més i gaudint d’un equip que vol proposar joc col·laboratiu i de possessió.
La 2ª part començava com la primera, en una igualtat on els de Sants gaudien de les ocasions més clares, i on les ocasions dels locals eren refusades per un Sergi Bernardo que impediria una derrota major amb alguna ocasió clara de gol.
Els minuts passaven, el sol seguia colpejant amb duresa a un públic llençat a les begudes refrescants. I entre glops sorgia James Callan, fent una jugada individual que el portaria a la frontal de l’àrea, aixecava el cap i enviava la pilota rasa lluny de l’abast del Erik Agujari.
De sobte, sorgia una força que semblava morta per part visitant, al fons s’albirava una possible remuntada, minut 65, tot encara per vendre.
El partit es transformava, apareixia un setge on els locals lluitaven per refusar les continuades batzegades dels nois blaus i taronges. Mentre al cel tot estava clar, al camp els vermells només veien núvols grisos. Com si quelcom anés a succeir.
Al minut 78, el Sant Genís-Penitents va tenir l’ocasió per sentenciar el partit, però el pal va frenar les esperances locals.
I quan semblava que l’àrbitre xiularia el final del partit, ja en temps afegit, i en un partit on les revolucions anaven en constant augment arribaria una jugada que glaçaria el municipal. Minut 94 i Antonio Munne empatava el partit, apareixia la bogeria en la banqueta rival. Un partit on semblava una derrota segura es transformava en 1 punt amb gust de victòria.
Al futbol tot pot succeir, al minut 81, un tal Marcos Andrés Lozano, que havia estat escalfant tota la segona part entrava al terreny de joc. Hi havia poc més de 9 minuts per córrer i gaudir del partit. Normalment sortir en aquest minut sol tenir un protagonisme anecdòtic, amb sort toques una pilota.
Però clar, hi ha jugadors que veuen 9 minuts i aixequen el cap decidits a reivindicar-se. Que el seu pas en el partit pot tenir molt de sentit. I Marcos, va buscar la glòria. Quan els ànims estaven més baixos i semblava que tot ja estava perdut, els locals rascaven una falta a la frontal. A la pilota anava Izan.
Crec que tothom sabia que passaria quelcom en aquesta falta, es respirava la tensió, si ens diuen que ens trobàvem en una final de la Champions, ens ho creuríem. Izan va xutar, la pilota anava a l’escaire, Sergi Bernardo volava, realitzava una estirada increïble, però el refús anava on mai volen que vagi, al centre.
En aquell instant no hi havia ningú, cap dels dos equips havia cregut en el refús. Tots menys el Marcos, que detenia el temps, i enviava la pilota al fons de l’àrea, al minut 96, esclatant l’eufòria al Municipal, reivindicant que els suplents també juguen. Posant 3 punts a la seva fe, el fet d’anar-hi quan ningú hi volia anar.
Finalment, 3-2. Victòria del CD Sant Genis- Penitentes. Un club que reivindica el futbol com un element en la vida social del barri. Una família que lluita per seguir dia a dia donant futbol a qui el vulgui gaudir.
ENLLAÇ A LA GALERIA DE FOTOS: https://www.flickr.com/photos/187142920@N04/albums/72157718977860647/page1
Otru Avientu 