TEXT I FOTOS @Ivan_Riera21
Fa un parell d’anys un grup de noies que els hi unia el futbol van trobar en el Camp de Futbol Menorca un espai on poder entrenar, gaudir i competir. En aquest camp hi havia un habitant, la Penya Barcelonista Barcino. Avui us portem la seva història.
INICIS
La PB Barcino es remunta als anys 40’s, en concret a 1949 any de fundació del Club Esportiu Barcino. Anys posteriors adoptaria el nom actual. El club ha tingut diferents seus, sent actualment la del Carrer Menorca la principal.
El club és un club modest que busca aportar eines a qui decideix gaudir del futbol lluint la seva samarreta. Tradicionalment, com en molts altres clubs, el Barcino ha sigut un club majoritàriament masculí. Però des de fa dos anys el club vol apostar per fomentar el futbol femení en la institució.
Actualment tenen un sènior femení i un infantil i la intenció del club es augmentar aquest nombre d’equips, apostant per referenciar el club en el barri i que el futbol serveixi d’eina per evadir-se de la rutina del dia a dia. Que el futbol sigui una eina per a totes aquelles persones que volen un espai on fer allò que més els hi agrada.
EL MATX
El partit el podríem dividir en dos actes, una primera part igualada, on els dos equips van gaudir de grans ocasions i una segona part on les visitants golejarien. El Barcino tenia per davant un Martinenc B amb jugadores de nivell Preferent. Tot hi així vam gaudir d’un bon partit.
El partit s’iniciaria amb un domini visitant bastant clar, on buscarien un joc combinatiu vers a un Barcino que defensava i intentava sortir a alguna contra. Però les vermelles mostrarien una solidesa defensiva, confiant constantment amb una Mireia Estrada que portava perill en cada pilota que arribava a les seves botes.
Però els atacs rivals no podien superar a una Cecília Pons que esdevindria mur contra on s’estavellaven les esperances visitants. Fent aturades de gran importància, esdevenint un segur vers el perill.
Les ocasions continuaven, Cecília Pons desesperava a una Mireia Estrada i Paula Domínguez que tot i tenir 1vs1 no la podrien superar, semblava que amb les aturades les locals agafaven esperança. Un David vs Goliat, els humils contra els grans. Amb un plantejament de contraatac, el conjunt local pretenia sorprendre a una Xènia Bachs que es mostraria molt segura sota pals.
I en una d’aquestes pilotes llargues a l’esquena arribaria el gol local, perquè el futbol a vegades premia a qui més lluita, la intensitat del Barcino es veia recompensada. Una pilota que va rebotar diverses vegades, i que finalment en un d’aquests rebots Natalia Sobisch obria la llauna. Minut 14 i el partit es posava de cara per les locals.
Amb el gol el partit s’igualava, el Barcino buscava a una Anna Bofill per la banda esquerra portant constant perill, avisant a les visitants que el segon gol podria arribar en qualsevol moment, mentre el Martinenc confiava en una Mireia Estrada que es veuria ofegada per una Elena Rodríguez que la marcaria i seria capaç d’anul·lar-la en el que restava de primera part.
Els minuts passaven, la intensitat anava en creixement i tot es jugava en un mig del camp que s’havia convertit en terra de ningú, un espai fronterer on ningú era propietari de la bimba, però on en tot moment la lluita marcava com a zona de perill per qui s’atrevís a creuar el centre del camp amb la pilota enganxada als peus.
I en una pilota llarga a l’espai el Martinenc trobaria el premi, Elena Rodríguez no podria aturar a una Mireia Estrada que amb sang freda picaria li pilota fent una vaselina a Cecília Pons i posant la igualtat al marcador al minut 38. Tot tornava al punt de partida.
Quan tot semblava que acabaria així el Barcino tindria la jugada de la primera part. Natalia Sobisch enviaria la pilota al pal i aquesta es passejaria per la línia, refusant entrar, i esvaint l’esperança d’avançar-se de nou en l’electrònic.
I amb aquesta ocasió arribàvem al descans. 1-1.
L’inici de la 2ª part agafaria el ritme del final de la primera on el Barcino buscaria sorprendre a una Xènia Bachs que estaria molt atenta a totes les pilotes llargues que enviava el conjunt local.
Però duraria poc, al minut 50 Paula Domínguez enviaria la pilota a l’escaire avançant a les visitants i al 53 Stella Solé posaria el 1-3 en una falta a tres quarts de camp. A partir d’aquí les locals viurien una sèrie de desgràcies que feien presagiar el pitjor. Primer la lesió de la portera, i davant no tenir una portera suplent, s’hi posaria Elena Rodríguez.
Amb Elena Rodríguez a la porteria Mireia Estrada se sentiria lliure, i esdevindria un mal de cap enorme per unes locals que es veien superades en cada atac que sorgia de les seves botes. La Paula Domínguez sumaria un gol més, 1-4 al minut 58.
Així i tot les locals volien jugar i acabar amb el cap alt, la Marta Fernández tindria una nova ocasió que s’aniria alta, volien lluitar fins al final. Perquè la derrota no pot treure el treball ben fet.
Al 65 Mireia Estrada sumava el 1-5 i al 68 Billa Beliratu posava un 1-6 que esdevenia un càstig massa gran pel que havia sigut el matx fins llavors. Amb aquest gol el partit perdia el seu encant. Quedaven 20 minuts que suposarien un trajecte dolorós per a un club que havia fet un gran plantejament. 20 minuts que era un camí ple de pedres, on se li va sumar una expulsió. La fortuna, aquesta vegada, no volia fer presència.
Però entre la foscor del dolor de la derrota exagerada hi hauria un bri de llum, l’Anna Bofill posaria un 2-6 que serviria per alleujar mínimament l’èxode pel desert d’un vespre calorós a la ciutat comtal.
AMB ESPERANÇA PEL FUTUR
Tot i la derrota la PB Barcino aspira a seguir creixent pel que fa al futbol femení, apostant per dotar al club d’un espai obert a tothom qui vol gaudir del futbol. Aspiren a seguir sent un club arrelat al barri, conscient de les realitats existents i entenent que el futbol a la fi és per qui el vulgui jugar.
La derrota no taca una gran temporada, on l’equip ha estat vivint a la zona alta. On la falta de recursos i la humilitat no han suposat cap impediment per posar els fonaments amb una temporada més que positiva.
I ara, a la vora de les eternes obres de la Sagrera, es construeix un projecte a bon ritme. Creixent i aprenent, fent del camí un aprenentatge on les portes puguin obrir-se a qui vulgui gaudir de l’esport. On el futur faci del futbol un espai lliure, segur i d’oci positiu.
LINK A LES FOTOS: https://www.flickr.com/photos/187142920@N04/albums/72157719277603092
Otru Avientu 