L’estiu i el futbol esdevenen elements antagònics, menys quan és any de Mundial, Eurocopa o alguna d’aquestes competicions entre Estats. Però l’estiu no té res a veure amb el futbol de debò, el que juguem els i les currantes. L’estiu apareix amb un mur, ple de tornejos on el derbi està entre el Aston Birra vs Chupitos United.
Quan érem petits, l’estiu sí que esdevenia un plaer futbolístic, teníem futbol al matí, tarda i vespre, fins que tocava anar a sopar i desitjàvem que fos de nou matí per sortir a córrer rere la bimba pels carrers del poble. Nosaltres teníem la tendència de jugar tota mena de campionats improvisats en els parcs del poble. Fins i tot tinc el plaer d’haver sigut internacional en diverses ocasions amb Espanya contra un combinat de nanos romanesos que estiuejaven al poble.
A mesura que anem creixent el futbol i l’estiu es va esvaint, deixa d’estar a totes hores, tan sols deixa les pachangues als vespres saltant la tanca de l’institut, organitzant un rei de la pista, i veient que el torneig s’acaba quan un equip prefereix obrir pipes, encendres un cigarro de dubtós contingut i estirar-se en aquell asfalt que era un perill pels genolls.
Amb l’arribada del treball, l’estiu ens el prenen, arriba l’obligació de treballar, els 31 dies de vacances que pots arribar a malgastar no seran prou, i el futbol ja queda relegat a, amb sort, un torneig d’estiu amb els amics, on recordeu aquella temporada cadet on vau quedar campions, i ara el campionat és gaudir del postpartit omplint una panxa que confessa l’oblit de les innumerables hores rere la pilota.
Quan acaba la temporada, allà pel juny, s’obre un món, una distància que serveix per mesurar l’eternitat. Part de juny, tot juliol i part d’agost esborren la pilota. El teu club ja no entrena, el camp es tanca, i és aprofitat pels campus d’estiu o algun casal organitzat al barri.
Les grades comencen a acumular pols, i les pipes segueixen allà, però soles, deixant que el vent les vagi arraconant. El bar de vacances, i tu, tombat en una platja dient que vols desconnectar, però estàs tota l’estona pensant en tornar a jugar. Veus als nens amb la bimba, i si no fos per l’edat, et ficaries com un més a córrer per la platja, ensorrant a les avorrides persones que viuen sota el sol sense mostrar moviment.
Els dies, les setmanes passen, i veus moviments en les xarxes, hi ha jugadors del teu equip que pleguen, altres que venen i entre tant algú crea un grup de Whatsapp. Nom de l’equip, foto de l’escut, i potser any de la temporada. Mires qui hi ha al grup, a vegades les absències anuncien nous moviments.
I arriba l’agost, amb ell alguns clubs, els que més amunt viuen, comencen a entrenar, apareixen els tornejos d’estiu. Bàsicament ens donen la metadona futbolística amb partits insofribles de pretemporada, a un ritme de futbol jubilat, però els gaudim. Tu ja t’has comprat les botes per aquesta temporada, disposat a fer una gran temporada en la 4ª Catalana. Encara aspires a arribar a la 1ª, tens 32 anys, però et sents tot un xaval.
Per fi, a finals d’agost, tornes als entrenaments, i clar, entre la desconnexió, la falta de nutricionista i que al final juguem per afició, les pilotes llargues són condemnes a cadena perpètua en mig d’un patiment innecessari. Però fas l’esprint.
En aquells instants, quan torna la pilota, quan l’estiu comença a marxar, tornem a ser aquells nens que corrien durant hores darrere la pilota en qualsevol racó. Quan per fi ens tornen el futbol, podem ser nosaltres, perquè anhelem entre el patiment de la rutina la llibertat del futbol.
Otru Avientu 